Plaça de Sant Felip Neri
Com a primera entrada, he pensat presentar-vos una de les places que més m'agraden, la Plaça de Sant Felip Neri.
Barcelona amaga en ple Barri Gòtic, un espai on tot es deté en una mil·lèsima de segon infinit, on res s'atreveix a pertorbar aquest moment. Al centre de la plaça es trobava l'antic cementiri de Montjuïc del Bisbe, que era conegut com el Fossar dels Condemnats, ja que s'hi enterraven els cossos dels qui havien estat penjats a la forca. Sota les llambordes potser, encara, hi reposa el cos d'aquells als que ningú volia, com els lladres, bruixes, traïdors, assassins o simplements desobedients en un món on les normes establertes eren d'una legitimitat bastant qüestionable.
Al centre de la plaça es troba una font octogonal, obra de Joaquim Ros de Ramis, que just damunt d'aquesta hi havia una estàtua de bronze d'un nen estudiant, que va durar allà molt poc temps, perquè va ser robada i mai es va recuperar. Curiosament, tampoc es va reposar cap còpia. Mentre que va durar l'estàtua, es va conèixer com la Plaça de l'Estudiant.
El què més sobta d'aquest indret és la façana de l'Església de Sant Felip Neri, que té marques de la metralla d'una bomba que va caure durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquesta es va desenvolupar un sistema consistent en atacar i bombardejar objectius merament civils per tal d'atemorir a la plobació i produir terror i desgast psicològic a la rereguarda republicana. Així, el 30 de gener de 1938 l'aviació del bàndol nacional va llençar la bomba que va provocar 42 morts, molts dels quals eren nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. Ara bé, també hi ha qui diu que moltes de les víctimes van ser nens, perquè la professora de l'antic col·legi de la plaça, els va deixar sortir de classe per ensenyar-los els avions que causaren la gran tragèdia.
Malgrat aquests records tràgics, la plaça continua sent el patí d'una escola i, a més a més, té ubicades dues cases renaixentistes: la del gremi dels calderers i la del gremi dels sabaters.
Curiositats: es van rodar algunes escenes de la pel·lícula "El perfume. Historia de un asesino", també de la pel·lícula "Vicky Cristina Barcelona", i es va rodar el videoclip d'una cançó d'Evanescence "My immortal".
La meva experiència/Opinió
Una plaça molt tranqui·la i acollidora malgrats els fets tràgics ocorreguts. És molt maco poder seure i gaudir de la música quan hi ha gent que toca. Quan vaig fer una de les rutes per barcelona, vaig tenir la sort de poder parlar amb un senyor gran que va sobreviure al bombardeig perquè es va refugiar a l'esgésia, i que segueix vivint allà mateix. He tornat varies vegades per veure si coincidia amb ell i passar més estona xerrant, però no he tingut la sort de poder coincidir amb ell.
Molts barcelonins no la coneixen i és una llàstima que no estigui tan reconeguda, ja que és un espai amb molta anècdota, història i curiositat!
Fitxa tècnica
Parada de metro: L1- Catalunya o L3-Liceu
Zona: Gòtic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per expressar la teva opinió!