diumenge, 27 de juliol del 2014

Bomboneria Fargas

Bomboneria Fargas
 
La xocolateria Fargas existeix des de 1820, tot i que no consta en papers administratius de manera oficial fins l'any 1827. Són una xocolateria centenària i catalana que existeix a Barcelona des de fa 187 anys. Qui ho diria?
Tot el que ofereixen als clients es realitza manualment. Antigament feien servir un molí de pedra per fer xocolata, que funcionava amb la força d'un ruc. Aquesta tècnica era anomeada "Xocolata a la pedra" perquè el cacau es molia sobre pedra còncava de granet que estava calenta. El cacau triturat es fonia i regalimava pel centre, a través del forat del molí on es barrejava amb el sucre. En aquell llavors, també hi havia xocolaters de la casa Fargas que anaven fins els domicilis per oferir la xocolata al "gust". Els clients personalitzaven la recepta segons la quantitat de sucre i espècies que volien.
Avui dia, el molí xocolater encara es fa servir. Produeix part de la xocolata que utilitzen. És impressionant la història que té el molí i, per això, l'han volgut preservar. El molí va ser instal·lat arrel d'una vaga de treballadors al 1840 a Alemanya i ha perdurat fins avui - m'explica la senyora Teresa Torras.
Actualment tenen moltes classes de bombons i xocolata: xocolata negra, trufes gelades, bombons de licor, d'atmella, de nous, de fruita confitada, de xocolata negra i taronja, etc.
Quan pregunto pels bombons més demandats, m'explica que els que millor es venen són els de xocolata negra o amb llet i atmelles o avellanes.
No s'ha d'oblidar que aquesta bomboneria ofereix una àmplia gamma per poder escollir i tots fets d'una forma manual!
 
La meva experiencia/Opinió
 
Primer de tot, he de dir que conec aquesta botiga des de que era ben petita i que guardo un molt bon rècord! La botiga és molt petita, molt acollidora i fa molt bona olor quan hi entres per les barreges de xocolata existents. La gent sol confondre aquesta bomboneria amb l'empresa Farga i, és un error que NO es pot cometre, ja que una ofereix tot casolà, mentre que l'altre, tot industrialitzat.
Si alguna vegada necessites fer un regal a una persona golafre, no pots deixar de visitar aquesta botiga, ja que la xocolata oferida està molt i molt bona. Sí que és cert que els preus són una mica elevats, però s'ha de tenir en compte el procés de fabricació, que està tot fet d'una forma artesana i que són ells mateixos que realitzen els bombons a la planta d'adalt.
El tracte de la casa és molt agradable i familiar, i la botiga em recorda a casa de la iaia quan fa els seus menjars típics. Tant és així, que quan vaig anar a fer unes preguntes, la propietària, la senyora Teresa Torras, em va estar explicant el funcionament, les anècdotes i la història del molí de pedra. I, com si no hi hagués prou, em va regalar tres bombons de xocolata negra, amb cava i ametlla. Només tinc una paraula per descriure'ls, BONÍSSIMS!
 
Fitxa tècnica
 
Adreça: Carrer del Pi, 16
Telèfon: 933020342
Parada de metro: L3- Liceu
Horaris:
 - De dilluns a dissabte de 09.30h a 20.30h
 - Diumenges tancat
 
Zona: Gòtic
 
 

divendres, 25 de juliol del 2014

Anthony Llobet

Anthony Llobet
 
Do you want to speak english while you are in the hairdressing? Si la resposta és que sí, tens la perruqueria ideal. Una "Hairdressing" amb molt d'estil, oberta des de l'any 2000 per Anthony Llobet, de descendència Anglo-Catalana i que té més de 25 anys d'experiència pentinant tant a nois com a noies, sent l'actual "Ambassador" de TRESemmé Espanya! Tal i com indica el seu lema "Don't let your spanish come between you and your hair" (No deixis que el castellà s'interposi entre tu i el teu cabell), pots practicar l'english mentre que t'estan tallant, eixugant, tenyint, allisant... el teu cabell! Una perruqueria molt original, but not only can you speak English! El seu equip profesional de perruquers venen de totes les parts del món i entre ells parlen al voltant d'onze llengües diferents. Aren't you impressed? És el lloc ideal per a practicar varis idiomas i conversar amb el perruquer natiu d'un altre país.
La perruqueria té una decoració retro i vintage, amb les parets pintades de color groc, vermell i blanc, on tot el que pots trobar a la botiga són antiguitats. Les cadires són seients de barbers que tindran almenys 70 o 80 anys, per no dir 100; també pots veure un munt de màquines o estris antics de perruqueria que s'utilitzaven antigament, o un canelobre penjat del sostre habilitat com una làmpada normal, entre moltes altres coses més.
Sobre el servei, les noies han de demanar cita prèvia perquè pots escollir al perruquer que vols, en canvi, els nois poden anar sense cita prèvia ja que no triguen tant com les noies i sempre hi haurà algú desocupat o no trigarà gaire en estar-ho.
La primera perruqueria d'Anthony Llobet està al Barri de Gràcia, però pots trobar-ne quatre més als barris més significatius de Barcelona: al Raval (Carrer Sant Pau, 122), al Born (Carrer Carders, 34), al Gòtic (Carrer Avinyó, 34) i a la Barceloneta (Carrer Almirall Churruca, 8). Si necessites més informació, a la seva pàgina web podràs trobar molta més informació, com el telèfon o horaris.
 
Curiositat: a les parets pots observar constants dibuixos de diversos pentinats de l'Àfrica, li pregunto el per què d'aquests dibuixos, i em diu que sempre intenta posar fotos dels pentinats més lletjos evitant que siguin noies maques per promocionar el cabell.
Tant original és que han vingut a la perruqueria a gravar varis anuncis.
 
La meva experiencia/Opinió
 
No em podria haver imaginat que existís una perruqueria tan original! No he tingut l'ocasió d'anar a tallar-me el cabell o de fer-me algún pentinat, però es troba dins dels meus plans futurs, i tant de bo, que em pogués agafar el mateix Anthony Llobet, seria tot un plaer. Quan vaig anar a fer preguntes per poder redactar l'informe, vaig tenir la sort de poder coincidir amb l'Anthony i ell mateix em va resoldre els dubtes que tenia. Va ser molt agradable, i va estar parlant amb mi una bona estona sobre curiositats. Vaig estar molt agust mentre conversava amb ell, tant és així,  que el vaig agregar a una xarxa social. Un tracte molt proper, de tu a tu, com si ja haguéssim parlat anteriorment. Un home molt profesional, simpàtic i natural.
Quant al local, he de dir que és impressionant, em va agradar molt la decoració i la quantitat d'antiguitats existents, es nota que està decorada amb molt de gust i cuidadosament.
I, tampoc he d'oblidar un aspecte que la fa única, la possibilitat de parlar amb els perruquers en altres idiomas, tot un repte i una gran oportunitat.
So, if you want to improve your English and have a good haircut, you should go to this wonderful hairdressing!
 
Fitxa técnica
 
Adreça: Carrer Ros de Olano, 19
Telèfon: 932180449
Parada de metro: L3- Fontana
Horaris:
 - De dilluns a dijous de 10.00h a 21.00h
 - Divendres de 10.00h a 20.00h
 - Dissabtes de 11.00h a 17.00h
Zona: Gràcia
 
 
 
 
 
 
 

dijous, 24 de juliol del 2014

Plaça de Sant Felip Neri

Plaça de Sant Felip Neri

Com a primera entrada, he pensat presentar-vos una de les places que més m'agraden, la Plaça de Sant Felip Neri.
Barcelona amaga en ple Barri Gòtic, un espai on tot es deté en una mil·lèsima de segon infinit, on res s'atreveix a pertorbar aquest moment. Al centre de la plaça es trobava l'antic cementiri de Montjuïc del Bisbe, que era conegut com el Fossar dels Condemnats, ja que s'hi enterraven els cossos dels qui havien estat penjats a la forca. Sota les llambordes potser, encara, hi reposa el cos d'aquells als que ningú volia, com els lladres, bruixes, traïdors, assassins o simplements desobedients en un món on les normes establertes eren d'una legitimitat bastant qüestionable. 
Al centre de la plaça es troba una font octogonal, obra de Joaquim Ros de Ramis, que just damunt d'aquesta hi havia una estàtua de bronze d'un nen estudiant, que va durar allà molt poc temps, perquè va ser robada i mai es va recuperar. Curiosament, tampoc es va reposar cap còpia. Mentre que va durar l'estàtua, es va conèixer com la Plaça de l'Estudiant. 
El què més sobta d'aquest indret és la façana de l'Església de Sant Felip Neri, que té marques de la metralla d'una bomba que va caure durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquesta es va desenvolupar un sistema consistent en atacar i bombardejar objectius merament civils per tal d'atemorir a la plobació i produir terror i desgast psicològic a la rereguarda republicana. Així, el 30 de gener de 1938 l'aviació del bàndol nacional va llençar la bomba que va provocar 42 morts, molts dels quals eren nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. Ara bé, també hi ha qui diu que moltes de les víctimes van ser nens, perquè la professora de l'antic col·legi de la plaça, els va deixar sortir de classe per ensenyar-los els avions que causaren la gran tragèdia. 
Malgrat aquests records tràgics, la plaça continua sent el patí d'una escola i, a més a més, té ubicades dues cases renaixentistes: la del gremi dels calderers i la del gremi dels sabaters. 

Curiositats: es van rodar algunes escenes de la pel·lícula "El perfume. Historia de un asesino", també de la pel·lícula "Vicky Cristina Barcelona", i es va rodar el videoclip d'una cançó d'Evanescence "My immortal". 

La meva experiència/Opinió

Una plaça molt tranqui·la i acollidora malgrats els fets tràgics ocorreguts. És molt maco poder seure i gaudir de la música quan hi ha gent que toca. Quan vaig fer una de les rutes per barcelona, vaig tenir la sort de poder parlar amb un senyor gran que va sobreviure al bombardeig perquè es va refugiar a l'esgésia, i que segueix vivint allà mateix. He tornat varies vegades per veure si coincidia amb ell i passar més estona xerrant, però no he tingut la sort de poder coincidir amb ell. 
Molts barcelonins no la coneixen i és una llàstima que no estigui tan reconeguda, ja que és un espai amb molta anècdota, història i curiositat!

Fitxa tècnica

Parada de metro: L1- Catalunya o L3-Liceu
Zona: Gòtic